En els darrers anys, la societat ha canviat de forma profunda i ràpida, i això no necessàriament s’ha vist reflectit a les pràctiques i continguts de les institucions educatives.

El 2022, amb un 13,9%, Espanya encapçalava les taxes d’abandonament escolar prematur a la Unió Europea, fet que anava de la mà amb un rendiment acadèmic deficient. Els experts adjudiquen aquest fracàs, en part, a la manca de flexibilitat i excessiva rigidesa del sistema educatiu espanyol. Dins de les escoles, les trajectòries d’aprenentatge solen ser uniformes per tal de complir un currículum comú per a tothom i no responen a contextos, interessos o objectius diversos i personals.

L’èxit educatiu i l’aprenentatge estan correlacionats, entre d’altres factors, amb la motivació. Aquesta incrementa si els aprenentatges escolars tenen sentit i aporten valor personal a qui aprèn, contribuint al seu autoconeixement, a una millor entesa de la seva realitat ia la construcció activa d’un futur amb escenaris que els impliquin i en potenciïn les seves capacitats.

La personalització de l’aprenentatge és un tema reiteratiu en qualsevol discurs sobre innovació dirigit a promoure la qualitat educativa en el nou context mundial i és part central del camí cap a una educació de qualitat.