Existeixen poques dades objectives respecto al nombre de falsedats que circulen per la xarxa. En la majoria dels casos, es detecten, només, aquelles falsedats que es viralitzen o que tenen una alta notorietat. Tot i això, les agències de verificació no poden filtrar i comprovar totes les informacions que detecten i, en moltes ocasions, la informació que verifiquen no sempre és la més rellevant o la que pot generar majors danys.

Segons la IFCN, arrel de la infodemia derivada de la COVID-19, arreu del món s’han verificat més de 6.000 falsedats que han obtingut certa notorietat, però ningú coneix amb exactitud la quantitat de falsedat que circulen i que no han arribat a viralitzar-se. Tenint en compte el gran potencial de viralització dels continguts en la xarxa, les capacitats de les entitats dedicades a la verificació i l’elevat percentatge de població espanyola vulnerable a la desinformació, es evident que en trobem davant a una problemàtica molt estesa. A més a més, la desinformació pot generar greus conseqüències a nivell social, i per aquesta raó és fonamental desenvolupar accions i mecanismes que ajudin a mitigar el seu impacte. En aquest sentit, es important disposar d’eines que ajudin als fact-checkers a optimitzar els processos de verificació, detectar falsedats de forma més ràpida, posar-les en evidència pública i limitar la propagació d’aquests continguts. Un procés de fact-checking més àgil i automatitzat pot ajudar de forma significativa a combatre les noticies falses a la xarxa i reduir l’impacte d ela desinformació a la societat.

A més amés, la lluita contra la desinformació i el reforç de les institucions democràtiques forma part del Objectiu 16è del Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, dirigit a promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

La convocatòria busca solucions innovadores de caràcter tecnològic o digital que ajudin a optimitzar, agilitzar y automatitzar els processos de verificació de continguts (fact-checking) en alguna de las següents fases:

– Traçabilitat de l’origen de la informació. Identificació d’actors, vectors i canals que fomenten la viralització de fake news.

– Monitorització de mitjans de comunicació, xarxes socials y aplicacions de missatgeria per tal de identificar fils, converses o publicacions que caldria que es contrastessin.

– Verificació de continguts, dades i informacions identificades.
a. Revisió de la informació amb factchecks que ja hagin estat publicats.
b. Generació de noves verificacions a partir de dades oficials.

– Disseminació dels continguts verificats amb l’objectiu de bloquejar la difusió de la informació manipulada.

Les solucions han de tenir un nivell de desenvolupament tecnològic igual o superior a TRL 5 (Technology Readiness Level), i la seva implementació ha de ser viable, tant a nivell tècnic, com a nivell econòmic. Les solucions guanyadores es pilotaran en el context del fact-cheking a Espanya. A més a més, es valorarà positivament aquelles solucions que tinguin potencial d’escalabilitat.

Las soluciones poden focalitzar-se, entre d’altres, en aspectes com:

– Detecció de continguts multimèdia manipulats (Shallow fakes / Deep fakes) a través de tècniques de processament de imatge.

– Sistemes multilingües per la identificació automatitzada de frases verificables en discursos, xarxes socials y mitjans de comunicació.

– Sistemes de detecció rapida de campanyes dirigides. Identificació de missatges, actors y canals implicats.

– Algoritmes d’IA amb capacitat de generar verificacions de manera autònoma, contrastant amb dades de fonts oficials.

– Bots verificadors per la ciutadania. Sistemes conversacionals connectats a bases de dades de fact-checkers oficiales.

S’accepten propostes d’entitats locals, nacionals i internacionals, sense restriccions geogràfiques ni pel que fa a la mida de l’entitat. a la mida de l’entitat.

Totes les propostes enviades hauran de poder proporcionar resultats concrets i mesurables i estar preparades per a la implementació pilot. Els elements tecnològics de la solució també hauran d’estar preparats per a la implementació del pilot (TRL> 5). A més, hauràs de proporcionar tants detalls com sigui possible en el formulari d’enviament.

Les propostes han de ser en anglès, català o castellà.

La proposta guanyadora rebrà suport econòmic serà valorat en cada cas. No obstant això, la proposta guanyadora haurà d’aportar com a mínim el 20% del pressupost total del projecte. Només es disposarà del suport econòmic per aquelles activitats i aspectes directament relacionats amb la implantació del pilot i no es podrà incloure cap despesa en personal, viatges o dietes.

Aquesta convocatòria internacional de propostes té tres rondes d’avaluació. Durant la tercera ronda d’avaluació, seran avaluades un màxim de sis propostes per part d’un grup d’experts de MWCapital, l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats col·laboradors. Pots trobar més detalls en els termes i condicions de la convocatòria.

Pot escriure a l’equip DFS Lab a challenge@mobileworldcapital.com. Li respondrem tan aviat com sigui possible.